TELÈFON DIRECTE

676 648 226

CONTACTE

HORARIS

PARLO CATALÀ

XARXES SOCIALS

Entrevista a en Paco: passió pel massatge

Gairebé sempre que algú ha volgut entrevistar-me hi he accedit. Una de les entrevistes més professionals i exhaustives va ser la d'un programa de la televisió sueca que estava produint un reportatge monogràfic sobre el Tantra arreu del món —massatge i sexe tàntric. Finalment no vaig signar el contracte d'emissió perquè vaig descobrir que el productor és molt conegut a Suècia per la seva inclinació pel sarcasme i la ridiculització dels entrevistats.

En Ramon és un dels meus millors amics de sempre. És un periodista català. El món del massatge eròtic el fascina i cada cop que ens trobem per algun altre tema acabem parlant d'anècdotes de la meva feina.

Aquesta és una de les 3 parts de l'entrevista.

Part 1

Temes abordats: Abans del massatge, la vocació del massatge, la formació, el projecte personal, els límits personals, massatge i teràpia, les mancances de la vida en parella, plaer social versus plaer íntim, el valor invers del temps, massatge eròtic i infidelitat, males experiències, etiquetes sexuals...

Com vas arribar al massatge eròtic?

Ha estat un camí que ve de lluny, totalment insospitat per la meva banda. No m'ho vaig proposar mai. Fins ara no soc capaç de reconèixer el camí que he fet. Cal haver fet el camí per poder mirar enrere i entendre per on has passat.

Abans tenies un altre ofici

Jo em dedicava al disseny gràfic. De sobte em vaig adonar que estava vivint més i millor del massatge eròtic, i que a més a més em satisfeia molt més en molts aspectes.

O sigui que t'hi ha dut la vida

Una bona amiga meva que també es dedica al massatge perquè ho va estudiar de jove sempre em diu "tu no has triat el teu ofici: el massatge eròtic t'ha triat a tu".

Però el massatge Tantra és la teva vocació?

Totalment. Com deia aquesta noia, el massatge m'ha triat a mi, però és que no m'ho havia plantejat mai. De fet no sabia que existís. Quan demanem als infants "què vols ser de gran" no esperem mai que ens responguin "massatgista tàntric", oi?

Té lògica

Crec que aquest és un dels oficis als quals t'hi porta la vida. No puc explicar-ho d'una altra manera.

Requereix menys formació?

No hi ha universitats ni pel massatge eròtic ni pel talent que es necessita per tants altres oficis que no estan reglats a nivell acadèmic. Hi ha molts oficis nous que son producte d'una demanda no planificada. No és tan fàcil viure d'això com dels oficis tradicionals perquè no existeix el teixit col·legiat ni cap mena d'estructura que t'orienti, el promogui i et protegeixi. Has de tenir els teus propis recursos en tots els sentits: econòmic, psíquic, emocional, de comunicació i fins i tot jurídic i legal.

Tenies un projecte a llarg termini?

Vaig tenir una idea al cap i l'he anat realitzant poc a poc, sempre d'acord amb els meus medis i amb el que m'han transmès els clients.

T'ha ajudat el teu ofici anterior?

Molt. Sense saber comunicar, no sé què hauria pogut fer.

Què et va preguntar la televisió sueca?

Em van fer una entrevista increïblement exhaustiva, molt professional i demanant detalls inversemblants sobre aspectes que ni jo m'havia plantejat mai.

Com per exemple?

Com per exemple qui és el meu públic, quina mena d'homes atenc, quins son els seus interessos, els seus orígens ètnics i socials, quines mancances tenen com per demanar el meu servei i què sé sobre les seves vides.

Ostres!

I també tenien molt interès en saber si el públic gai és capaç d'entendre el massatge. Aquests redactors tenien una idea molt caricaturesca i deformada del mon gai.

No et va semblar massa xafarder?

Sí, i mai no explicaria res íntim sobre ningú, però totes aquestes preguntes em van fer reflexionar. Alguns dels meus clients m'expliquen coses molt íntimes i confidencials. Analitzar i interpretar el que m'expliquen va començar a semblar-me molt rellevant. Em tenen confiança i així puc entendre molt millor la meva feina, la puc fer millor i puc donar-los el que necessiten —fins a cert punt, és clar.

He llegit les teves anècdotes i els comentaris que et fan els teus clients. Algunes em semblen delirants

És tal qual. No necessito inventar res! Com es diu sovint "la realitat supera la ficció". Per a mi és quelcom màgic. Saber que la meva feina arriba tan lluny, tan a dintre d'una persona em fascina. Sobre tot perquè aconsegueixo donar una felicitat i una satisfacció tan íntima. Ho agraeixen molt.

No tens por d'involucrar-te massa en el que t'expliquen i demanen?

Sí, molts cops m'hi sento tan involucrat que haig de frenar-me. No és bo per a ningú. Un company psicòleg em va explicar el fenomen de la "transferència". Tinc un amic "coach" de la Gestalt que diu que la meva feina és terapèutica i que per tant tinc unes responsabilitats de les que els massatgistes eròtics no en som conscients.

El massatge eròtic és teràpia?

Estic segur que sí. Inclús sense que ningú ho vegi així. O justament perquè no es veu com una teràpia, funciona. Quan algú necessita un massatge eròtic és per algun motiu. No només per consumir.

No ho tinc tant clar

La societat jutja el plaer com quelcom superficial, i més encara el plaer de la sensualitat. Tot el que envolta el sexe es veu dubtós i de mal gust, inclús superflu quan no pecaminós. Penso que el cos, la intimitat, la tendresa, la companyia i la comunicació sense paraules son sanadores, i son aspectes que tenim atrofiats.

Dius atrofiats

Sí. Per exemple, a Catalunya hem fet un camí llarg i interessant quant a enologia i gastronomia. Avui tenim una cultura gastronòmica important. Sabem assaborir, valorar i gaudir un mon immensament ric de sabors i experiències que tenen molt a veure amb el plaer. El plaer del gust, tan social i tan agradable de compartir. Saber-ne inclús dona estatus social.

El plaer del cos no és un plaer social, però

No cal que ho sigui, no tot ha de ser social. En general tenim una dimensió individual poc treballada. No sabem estar sols, no sabem gaudir del silenci, de la nostra pròpia ment, del nostre temps. Sentim un "horror vacui" quan estem sols i sense res que fer per obligació o per feina. Inclús el mon de la parella, "l'apassionant mon de la parella", és un jardí poc cuidat i amb mancances. I amb petits deserts molt tristos.

Això t'expliquen?

Tenim molt mitificada la parella, el fet de tenir parella. Sembla que sols pel fet de tenir parella es resoldran automàticament un seguit de coses.

I no és així

No sempre. Hi ha gent molt feliç i molt afortunada! Però els que venen a mi son els qui hi troben mancances.

Es queixen de les seves parelles?

No és ben bé així. Els manca alguna cosa, no saben exactament què. Senten manca d'afecte, d'interès, de dedicació. De vegades diuen que necessiten un tipus de sexe més estimulant, més complert, més tendre, més comunicatiu. Necessiten adoració física i emocional, ser adorats i adorar. La parella de vegades pateix el fet que tot ho donem per sabut o per garantit. Hi ha gent que pensa que els seus amics son més feliços, o han vist una pel·lícula i troben que els falta intensitat a la vida.

El tema del sexe plana sempre per sobre tot el que expliques

Sí. Ho dius com si fos una ombra amenaçant, però és una alliberació. El massatge eròtic té uns límits molt desdibuixats amb el sexe, uns límits poc clars. Però hi son.

Quins son aquests límits? On son?

Cada persona viu el sexe d'una manera diferent. Els límits son a llocs sorprenents. Inclús cada parella defineix d'una forma diferent què és o què considera infidelitat.

Fer-se un massatge amb tu equival a una infidelitat?

Crec que no. El meu servei es sexual però no és sexe.

Difícil d'entendre

Ho sé. Em costa molt explicar-lo. Em truquen homes que volen un acte sexual o "sexe tàntric" i no un massatge. Un massatge els sembla una banalitat o quelcom sense valor ni gràcia. Fer-los entendre els beneficis del meu servei és difícil.

Llavors? Has convençut algú?

Sí. Molts homes son capaços d'entendre-ho durant i després del massatge. És curiós, son persones que descobreixen què és el sexe a partir del meu massatge. Quan tornen després d'un temps em diuen que han experimentat una millora brutal en la qualitat del sexe amb les seves parelles. I sense proposar-s'ho.

Com es pot entendre això?

Molta gent creu que el sexe és un acte mecànic, semblant al funcionament d'un pistó hidràulic. El sexe hauria d'involucrar comunicació no verbal. Mirada, tendresa, desig, voluntat de complaure, donar pistes de com complaure's mútuament... I un factor que mai ningú no esmenta: el temps.

Temps. Ningú no té temps!

Per això mateix. Dedicar.-se temps és un acte d'amor, d'interès. Inclús diria que d'exclusivitat. El temps permet crear ritme, cadència, el temps permet separar-se del mon. El temps pot ser una bombolla on no hi ha ningú més. Ens agrada passar temps amb les persones qui estimem. Però no ens dediquem temps ni a nosaltres mateixos, imagina't.

Tu vens temps?

El temps és una referència. És una prova mesurable de la feina que faig. Avui dia el temps té un valor invers: quant més breu o més ràpid és un servei, més eficaç es considera. Mecànics, dentistes, advocats, assessors, arquitectes, caixers de supermercats, ordinadors. La velocitat és un plus. En el meu cas és a l'inrevés. La meva feina és un descans, busca un equilibri amb la resta de la vida.

Vens temps

Un dels meus objectius és que la persona es dediqui temps a si mateixa. Passem per la vida assedegats de complir objectius, però som com l'ase que persegueix una pastanaga que porta lligada a si mateix; per molt que avances, la pastanaga sempre és a la mateixa distància de tu. Gràcies al temps som capaços d'assaborir. Passa com en el vi i la gastronomia. Beure i menjar volen temps.

Dius "assedegats", un mot molt bonic

Tinc clients que no saben què els passa. No saben de què estan assedegats fins que troben la satisfacció. La resposta sovint és dintre d'ells.

Per què et busquen a tu?

Hi ha gent que porta anys buscant quelcom sense saber-ho. Fins que algú menciona el mot "massatge". A tothom li ve de gust un massatge!

I el massatge és la resposta

Per alguns sí. D'altres realment necessiten una vida, i fins aquí arribo jo. És el tema dels límits que comentàvem abans.

Quins son els límits que no ultrapasses mai?

Soc honest amb mi mateix i vull ser-ho amb tothom. Proposo massatges eròtics. Per a molts tot això és tan a prop del sexe que creuen que el sexe és una conseqüència lògica i inevitable, com si formés part d'una manera tàcita. Com deies abans, l'ombra del sexe plana pel damunt del massatge. Si jo no tingués control seria un mal massatgista.

Has tingut males experiències?

Jo diria que he après dels meus errors. Les males experiències son la conseqüència directa d'un error meu.

Per exemple?

Un client es va sentir tan fascinat per la meva feina o per mi que va demanar-me conversar. El vaig escoltar molt des de la comprensió i l'interès genuí, li vaig dedicar molt de temps i va creure que estàvem construint quelcom que li donaria dret a massatges i a sexe com a forma de completar la "teràpia" que li estava donant. També l'interessava molt que fos de forma gratuïta "perquè si no, no seria autèntic". Quan el vaig parar els peus es va sentir frustrat i menyspreat. Sempre passa que quan més et dónes, menys es valora el que fas.

Quina és la teva conclusió?

Les coses no poden sortir del context del massatge. El meu error va ser trobar-lo en llocs fora de l'estudi.

M'has parlat moltes vegades de les etiquetes

Et refereixes a les etiquetes de tendències sexuals.

Això mateix. Gais, bisexuals, heterosexuals... Un cop vas fer una reflexió molt inusual sobre elles

Crec que les persones som i actuem molt en funció d'aquests esquemes. La cultura o la història han decidit que les persones es divideixen en tendències o preferències sexuals quan a gènere. I les seguim fil per randa. Jo dubto que naixem gais o heterosexuals. Tinc molts clients que no obeeixen a cap d'aquests esquemes. Els homes que tu i jo anomenem bisexuals actuen d'una forma totalment espontània, es coneixen bé a si mateixos i no veuen cap necessitat d'etiquetar-se.

Jo soc heterosexual

Tu tens por de ser qualsevol altra cosa, i no provaràs mai res que surti d'uns límits determinats. És una por social atàvica, no una por teva. Jo ho veig totalment legítim, de triar el que volem i el que no. Però no cal mentir o dir, com a la faula de la guineu "aquest raïm és verd".

Home, gràcies per definir-me com a covard!

El que vull dir és que no cal que ens definim com a gais ni bisexuals ni res. Som el que som. Un dia pots recolzar el Barça i l'endemà el Bayern de Munic. O el Real Madrid. Un dia pots beure vi i l'altre una copa de ginebra. La vida és variada, té tantes dimensions que no cal que ens limitem més. Entre tots hem creat la varietat i la llibertat per a gaudir-ne.

Llavors per què el teu web es diu "massatge gai"?

Perquè necessito usar les convencions generalitzades per comunicar. Ja és prou difícil explicar el que faig. Haig d'usar convencions que tothom pugi entendre.

Si no fos el mot "gai", quin triaries?

"Massatge d'home a home".

Continuarà

Part 2

El temps, el massatge i les presses, el massatge com alliberació i "descàrrega", l'amant secret, el menyspreu del massatge, els clients fidels, els massatges de 40 €...

Massatge gai a Barcelona

Paco a l'Hotel Kempinski de Bangkok

YouTube icon